Perquè ens volen expulsar de les cases i dels barris on vivim, perquè ens exclouen de la ciutat: HabitACÇÃO!
Ens rebel·lem i alcem la veu per dir que no acceptem la lògica de la ciutat-benefici, del barri-aparador i de la casa-inversió. Aquesta lògica és la dels inversors i especuladors, que ens intenten convèncer que els beneficis són més importants que les nostres vides, i la dels governants, que són hostatges dels interessos privats, i que ens diuen que no hi ha alternatives. Mentre les ciutats es construeixen per als rics, milers de persones es veuen obligades a abandonar les seves cases, els seus carrers, els seus mitjans de subsistència i les seves xarxes afectives. Ens rebel·lem i alcem la veu per dir que no pot ser que siguin les seves lleis, les lleis del mercat, les que ens diguin com i on podem viure. Volem cases que serveixin per viure-hi, barris on puguem construir les nostres vides i ciutats on les decisions les prenguem els qui hi vivim. Ens volen expulsar. Però resistim i ens quedem! Plantem cara i decidim el nostre futur de forma col·lectiva.
Aquest setembre sortim al carrer, ocupem l’espai públic, construïm xarxes de solidaritat i creem moviment. Volem viure als nostres barris: exigim la fi dels desnonaments i lluitem junts per una ciutat més justa. Ens oposem al sistema capitalista, que destrueix el nostre planeta i ens expulsa dels espais que habitem. Les nostres vides són més importants que els seus beneficis.
SOM CASA, SOM BARRI, SOM CIUTAT!
Què volem?
1. La fi dels desnonaments i de les demolicions sense alternativa
Hi ha desnonaments per no renovació del contracte de lloguer, hi ha desnonaments perquè els governants han decidit demolir les nostres cases, hi ha desnonaments perquè no podem pagar uns lloguers tan cars, hi ha desnonaments perquè no aconseguim pagar la casa al banc… i el que no hi ha són alternatives. Volem acabar amb aquesta violència. Exigim que no hi hagi cap més desnonament sense una alternativa d’habitatge digna.
2. La regulació del preu dels lloguers
Els lloguers són impagables i els sous són mínims. Volem límits màxims del preu dels lloguers i proposem que l’índex de preus del lloguer estigui lligat al sou mínim interprofessional. Si tenim un sou mínim, per què no un lloguer màxim?
3. Més habitatge públic de qualitat
Els països europeus que es poden defensar millor de les crisis immobiliàries són els que disposen de més habitatge públic, com per exemple Holanda, on un 34% del parc d’habitatge és d’ús social, Àustria, amb un 26%, o França, amb un 19%. A Portugal l’habitatge públic no arriba al 3%. Volem polítiques d’habitatge que redueixin les desigualtats i impedeixin la segregació ètnica. Sabem que és possible que hi hagi més i millor habitatge públic per a tothom.
4. Gaudir de l’espai públic i d’espais socials
Moltes places, carrers i voreres estan en mal estat, i moltes estan cedides en concessió per a usos comercials. Cada cop hi ha més espais de sociabilitat, com associacions i col·lectivitats, que són desnonats i es converteixen en hotels i residències de luxe. El comerç local està desapareixent. Tenim dret a gaudir de l’espai públic i necessitem espais socials de trobada on poguem conviure, construir i discutir la nostra vida col·lectiva. Volem un espai públic realment públic, ben cuidat i no mercantilitzat. Volem la fi dels desnonaments dels espais de sociabilitat col·lectiva i del petit comerç.
5. Un canvi radical en el model de governança i de desenvolupament de les ciutats
Les ciutats han estat planificades i construïdes per als beneficis econòmics i no per a les persones que hi viuen. Reclamem la ciutat! Proposem la reducció efectiva del nombre de pisos turístics, l’expropiació dels gegants immobiliaris com el fons d’inversió Apollo i la fi dels “Vistos Gold” i els beneficis fiscals per als especuladors i per al luxe. Ja n’hi ha prou de cases buides sense justificació! Les nostres ciutats no estan en venda!
Aquest manifest és una crida.
Som persones i col·lectius en lluita per reclamar el dret als espais en què vivim i fem una crida a l’acció, la participació i la protesta. El que està passant no és inevitable, sinó el resultat de polítiques promogudes per uns pocs que tenen molt.
Som més que no pas ells. Ens hem d’unir per reclamar el dret als espais que habitem, per decidir col·lectivament sobre quina ciutat volem. Podem somniar, i cal que somniem, amb altres models de ciutat.